Conclusions

Estem segurs que els olis d'oliva verge extra elaborats a totes les tafones jiennenques amb l'oliva picual, reconeguda per una petita amargor i picor fa olor a l'aire net de refrescar-se la cara als matins, fa olor del tomàquet acabat de tallar com el que se li estén al “forat” en realitzar la desitjada parada de descans al migdia.

Fins i tot té la lleu picor dels penellons que surten als olivisers als freds matins de l'hivern; i potser per a alguns podríem suggerir que té un lleuger regust amarg característic de la feina ben feta i no del tot agraïda.

Com ens ha ensenyat el mestre en qualitat de l'oli Pablo Linares podem dir que l'elaboració de l'oli d'oliva verge extra és una simfonia de sensacions que ens porten a la grandesa de la biodiversitat que conté l'oliverar tradicional. Una simfonia que vessa salut en degustar-la, i una simfonia que apuntala la nostra economia amb aquest esplèndid or verd.